DAPHNIS et ALCIMADURE

Un opera en occitan a la cort deu rei Louis XV

☰

L’òbra qu’estó creada per las mei g ranas votz de l’epòca.

Aqueths artistas : Fel, Jeliòtat, Lator, qu’èran tots gessits de parçans de lenga d’Òc, l’interpretacion e l’apropriacion de la pèça que’us èra facilitada.

Marie Fel, XVIIIe siècle par Maurice-Quentin de La Tour (1704-1788) Pastel sur papier N° inventaire LT 4 © Musée des Beaux-Arts Antoine Lécuyer / Luc Couvée

Maria Fel qu’ei gascona, gessida de Bordèu, Pèir de Jeliòta qu’ei bearnés e Lator qu’ei de Tolosa.

La cantadora Maria Fel que comença a l’Opera de París en 1733 e que passa en las òbras de Rameau, Mondonville, Lully e Campra. Que canta tanben soventòtas au Concert Spirituel.

Pierre Jélyotte dans le rôle de la nymphe Platée dans Platée ou Junon Jalouse, opéra bouffe de Rameau, Charles Antoine Coypel, vers 1745, Paris, Musée du Louvre. Face, recto, avers, avant ; vue d'ensemble ; vue sans cadre © 2007 RMN-Grand Palais (musée du Louvre) / Jean-Gilles Berizzi

Pèir de Jeliòta qu’a deishat en França e en Euròpa lo sovier d’ua votz de tenòr shens parion. Un ordi deu Rei que’u hè viéner tà París e que l’estaca a l’Opéra. Que i crea ua tropa de ròtles, dont lo de Dafnis, mes tanben la màger part deus ròtles de contra-hauta.

A comptar de 1739, qu’esparteish sovent l’aficha deus operas de Rameau dab Maria Fel.