DAPHNIS et ALCIMADURE

Un opera en occitan a la cort deu rei Louis XV

☰

Succès, criticas, desbrombs

ÉDITION NARBONNAISE, Daphnis et Alcimadure : pastorale languedocienne, J.-J. Cassanea de Mondonville, Narbonne : impr. A. Brieu, 1926, Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, cote CAC 2227

L’òbra lèu que s’espandeish en Província, qu’ei jogada en mei de 25 vilas : Montpelhièr (1755), Tolosa (1755), Lion, Bordèu, Besièrs, Nimes, St Ponç de Tomièiras, Milhau.

Mantuas parodias que vienen a la lutz a l’Opera- Comic, çò qui muisha de plan la soa popularitat : Jérôme et Fanchonette, pastorale de la Grenouillère, per Vadé (1755) ; L’Heureuse feinte (1756) ; Les Amours de Mathurine, en dos actes mesclats d’arietas de Lacombe (1756) ; Alcimatendre ; Les Bergers de qualité.

La particion e lo liberet que coneishen mei d’ua edi- cion çò qui muisha enqüèra l’arrajada de la pèça. La darrèra representacion coneguda de l’opera qu’ei dada en 1778.

A la mort deu compositor, mei d’ua de las soas òbras que son beròi desbrombadas, Daphnis et Alcimadure que’n hè partida.

Navèra descobèrta de l'òbra

Qu’ei en 1977 que l’òbra ei tornada descobrir dab la tèsi de Robèrta Marchard consacrada au compositor. Que seguirà ua exposicion a Lilla, vila on Mondonville exercí, a las prumerias, los sons talents puish la publicacion deu catalògue de l’exposicion en 1980 peu Centre Internacionau de Documencation Occitana (CIDO) e la Société de Musicologie du Languedoc.

Qu’ei lavetz lo començar d’ua fasi d’ua navèra apro- priacion de l’òbra deu compositor en Occitania.

Navèra creacion en 1981

Preparacion de las maquetas peus escolans de las bèras arts d’Ais dab la supervision de Jean Hugo. Photo : Vincent Bioulès

En julhet de 1981, l’opera qu’ei, a la fin finala, tornat crear a Montpelhièr, au parat de la prumèra edicion deu hestau Montpellier Danse. L’orquèstra de Montpelhièr qu’ei dirigit per Louis Bertholon e que’n hidan a Dominique Bagouet, figura de la Navèra Dança Francesa, la coregrafia. La mesa en scèna qu’ei signada per Jacques Bioulès. Los decòrs que son de Jean Hugo e los vestissis de Vincent Bioulès.

Dessenhs preparatòris peus costumes

La causida d’aquesta pèça n’ei pas anodina tà la prumèra edicion deu hestau Montpellier Danse com ac explica Georges Frêche, lavetz cònsol de Montpelhièr :

« La creacion de Dafnís consacra aquel reviscòl, en acampant sus una mèma aficha Jean Hugo, lo davancièr, - que, a quatre vingt siéis ans, esclaira d’un joine lum lo decòr lengadocian de la pastorala ; Joan Bioulès, qu’a signat una mesa en scèna a l’opausat de la reconstitucion passeïsta ; Dominique Bagouet enfin, e Loïs Bertholon, que brendisson las pelhas a las musicas e als baletis amb aquela audàcia que la lenga d’òc n’aviá de besonh per s’afirmar tot a l’encòp de ièr e de deman. »

(abansdĂ­ser au liberet deu disc)

Edicion musicau per Ventadorn

JEAN-JOSEPH CASSANEA DE MONDONVILLE, COMP.
Orchestre et choeurs du ThÊâtre de Montpellier
BĂŠziers (34500) : Ventadorn, 1981 (P) 2 disques microrega : 33 torns ;
30 cm + Liberet (30 p.), 29 x 21 cm
Mediatèca occitana, CIRDOC-BÊziers, cote DM30 3 MOND 37

Qu’ei au moment d’aqueth espectacle de qu’ei realizat un enregistrament qui serà publicat devath la forma d’un disc vinile la medisha annada per la maison de discs Ventadorn, lo sol enregistrament sancer de l’opera editat, au dia de uei.