DAPHNIS et ALCIMADURE

Un opĂŠra en occitan a la cort del rei Louis XV

☰

Dempuèi l’incursion occitana del compositor avinhonenc Jean-Joseph Mouret, la lenga d’òc aviá pas mai beneficiat d’una exposicion tant granda al près de la cort e de l’Acadèmia Reiala. L’opèra de Mondonville en granda part redigit en occitan ne rencontrèt pasmens un succès grand tre sa creacion.

La causida de l'occitan lengadocian

Per l’escritura de Daphnis et Alcimadure, Mondonville emplega un occitan lengadocian sens biaisses de dire idiomatics tròp singulars. Un parlar simple, comprensible per la majoritat dels locutors de lenga d’òc e sustot pel public de la Cort del Rei.

Pren suènh tanben de plaçar dins lo libret una notícia que pòrta sus la prononciacion e dona qualques elements de lexicologia.

Extraits del libret legits per Muriel Batbie-Castell
Acte I, scène 1 - Daphnis

DAFNIS Elàs ! Pauret, quÊ farèi jo ? Tant m'a blaçat lo Dieu d' Amor. Despuèi que l'uèlh d'Alcimadura A dedins mon còr amorós Alucat mila fogairons, Sofri la pena la pus dura Elàs ! Pauret, quÊ farèi jo ? Tant m'a blaçat lo Dieu d' Amor. Per finir ma tristessa Dieu nenet, ven dedins aqueste lòc De ton esprit prèsta-me tot lo fòc Mès ieu vesi venir lo Solelh de mos uèlhs ; Qu'es bèla ! Qu'èi rason de portar sa cadena. Per saber çò qu'aicí l'amena, Anem-no'n l'espiar dejotz aquels ramèls.

Acte I, scène 1 - Alcimadure

ALCIMADURA Gasolhatz, auselelets, a l'ombra del fulhatge Quand vos fiulatz, mon còr es encantat. Entendi ben, que dins vòstre lengatge, Vos celebratz la libertat. Ela es lo plaser de ma vida, Car ieu la canti coma vos ; Tanben sans cessa ela me crida, Qu'ela sola pàt rendre urós. Gasolhatz, auselets, a l'ombra del fulhatge…

Acte I, scène 5

DAFNIS Venètz mos jantis companhons ; L'Amor aicí fa sa demora, Dançatz, sautatz, tremossatz-vos. Coma la lum de la natura Fòrça d'esclòre mila flors, Tanben los uèlhs d' Alcimadura Fòrçan los còrs d'èstre amorós. *********** Qui vei la bèla Alcimadura Vei l'astre lo pus bèl ; Per charmar tota la natura Non li cal qu'un còp d'uèlh . Per aquela Venus novèla, Òm vei los amors enfantets Voltijar Sans cessa après ela, Coma una tropa d'auselets. Vesètz l'ormèl per las floretas Bolegar sos joines ramèls Escotatz dals pichòts ausèls Las amorosas cançonetas. Per tot charmar lo Dieu nenet Tira sans cessa de l'arquet. N'oblida res dins la natura Ormis lo còr d' Alcimadura.

Acte 2, scène 3

JANET Res n'es tan bèl, ni tan grand qu'una armada, Quand per Loïs es comandada. D'abàrd, òm entend los tambors, Que fan bruit a vos rendre sords. En s'aprochant, pif, paf, òm se chamalha, Òm i va d'estàc e de talha ; Anem, coratge, companhons, A dreit, a gauche, devant vos. Lo sabre en man, l'òm va dins la bagarra, Tot al travèrs del tintamarra ; Òm entend ronflar lo canon, Pom, pom, coma la bassa continua. L'enemic espaurit d'una tala valor, Non cèrca qu'a fugir ; atrapa, tua, tua. Òm crida après que tot es fèit, Viva lo Rei, viva lo Rei.

Acte 2, scène 4

JANET E LO COR Lo mechant lop per son ravatge Tròp longtemps nos a fait tramblar. Dafnís a prevengut sa ratge, Solet n'a saput triomfar. Frapem dal pè, batem la man, Es el l'Erculet del vilatge Frapem dal pè, batem la man. Qui porriå non lo pas aimar ? Per faire un riche mariatge, Dafnís n'aurà qu'a desirar; Se jamai se met en menatge, Urosa aquela que l'aurà. Frapem dal pè, batem la man, Es el l'Erculet del vilatge ; Frapem dal pè, batem la man, Qui porriå non lo pas aimar ?

Acte 3, scène 1

ALCIMADURA Laissa-me mon indiferença, Cruèl Amor, laissa-m'estar. Quand te vòli far resistença, PerquÊ contra jo t'irritar ? Un còr que te vòl escotar, N'esprova que pena e sofrença . Laissa-me mon indiferença, Cruèl Amor, laissa-m'estar.

L’opèra adaptat dins d'autras variantas

A Mountpellié :de l’imprimerie d’Augustin- François Rochard, imprimour dau rey & de l’Academio de Musiquo, 1758 embé Permission de M. lou Juge-Mage. - 23 p. ; 8°, Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, cote CR B08-03

La pèça coneis un succès tal que serà adaptada dins mantuna varianta de la lenga occitana. Per exemple en 1755, un poèta local escriu la pèça dins lo parlar montpelhierenc per divèrsas representacions donadas a l’Acadèmia reiala de Montpelhièr.

Traduccion francesa

ÉDITION EN FRANÇAIS, Daphnis et Alcimadure, pastorale languedocienne, représentée devant le Roi à Fontainebleau, les 29 octobre, 4 novembre 1754 et pour la première fois par l’Académie royale de musique, le dimanche 29 décembre de la même année, mise depuis en vers françois et remise au théâtre le mardi 7 juin 1768. In-4° , 54 p., Bibliothèque nationale de France, département Réserve des livres rares, RES-YF-1966

Coma sos interprètes daissan de cantar, Mondonville tòrna crear l’opèra en 1768 dins una ver- sion tradusida en francés. L’opèra se difusa alara plan mai largament mas aquesta version coneis mens de succès segon las criticas de l’epòca.