DAPHNIS et ALCIMADURE

Un opĂŠra en occitan a la cort del rei Louis XV

☰

Succès, criticas, oblits

ÉDITION NARBONNAISE, Daphnis et Alcimadure : pastorale languedocienne, J.-J. Cassanea de Mondonville, Narbonne : impr. A. Brieu, 1926, Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, cote CAC 2227

L’òbra s’espandís lèu en Província, foguèt jogada dins mai de 25 vilas : Montpelhièr (1755), Tolosa (1755), Lion, Bordèu, Besièrs, Nimes, Sant Ponç de Tomièiras, Milhau.

Mantuna parodia sortís a l’Opèra-Comic, çò qu’atèsta de sa popularitat : Jérôme et Fanchonette, pastorale de la Grenouillère, per Vadé (1755) ; L’Heureuse feinte (1756) ; Les Amours de Mathurine, en dos actes mesclats d’arietas de Lacombe (1756) ; Alcimatendre ; Les Bergers de qualité.

La particion e lo libret coneisson mantuna edicion, çò que demòstra tanben lo raïonament de la pèça. La darrièra representacion coneguda de l’opèra foguèt donada en 1778.

A la mòrt del compositor, mantuna de sas òbras tomban dins l’oblit, Daphnis et Alcimadure ne fa part.

Mesa al jorn novèla de l'òbra

Es en 1977 que l’òbra es tornarmai descobèrta amb la tèsi de Roberte Marchard consacrada al compositor. Seguiràn una exposicion a Lilla, vila que Mondonville i exerciguèt sos talents a sas debutas, puèi la publicacion del catalòg de l’exposicion en 1980 pel Centre Internacional de Documentacion Occitana (CIDO) e la Société de Musicologie du Languedoc.

Es alara la debuta d’una fasa de reapropriacion de l’òbra del compositor en Occitània.

Novèla creacion en 1981

Preparacion de las maquetas pels estudiants de las bèlas arts d’Ais jos la supervision de Jean Hugo. Photo : Vincent Bioulès

En julhet de 1981, l’opèra foguèt enfin tornat crear a Montpelhièr, a l’escasença de la primièra edicion del Festival Montpellier Danse. L’orquèstra de Montpelhièr èra dirigit per Louis Bertholon e se fisèt la coregrafia a Dominique Bagouet, figura de la Nòva Dança Francesa. La mesa en scèna foguèt signada Jacques Bioulès. Los decòrs èran de Jean Hugo e los costumes de Vincent Bioulès.

Dessenhs preparatòris pels costumes

La causida d’aquesta pèça es pas anodina per la primièra edicion del Festival Montpellier Danse coma o explica Georges Frêche, a l’epòca cònse de Montpelhièr :

« La creacion de Dafnís consacra aquel reviscòl, en acampant sus una mèma aficha Jean Hugo, lo davancièr, - que, a quatre vingt siéis ans, esclaira d’un joine lum lo decòr lengadocian de la pastorala ; Joan Bioulès, qu’a signat una mesa en scèna a l’opausat de la reconstitucion passeïsta ; Dominique Bagouet enfin, e Loïs Bertholon, que brendisson las pelhas a las musicas e als baletis amb aquela audàcia que la lenga d’òc n’aviá de besonh per s’afirmar tot a l’encòp de ièr e de deman.»

( Prefaci al libret del disc )

Edicion musicala per Ventadorn

JEAN-JOSEPH CASSANEA DE MONDONVILLE, COMP.
Orchestre et choeurs du ThÊâtre de Montpellier
BĂŠziers (34500) : Ventadorn, 1981 (P)
2 disques microselhons : 33 torns ; 30 cm + Libret (30 p.), 29 x 21 cm
Mediatèca occitana, CIRDOC-BÊziers, cote DM30 3 MOND 37

Es al moment d’aqueste espectacle que foguèt realizat un enregistrament que foguèt editat jos la forma de vinil la meteissa annada per l’ostal de disques Ventadorn, sol enregistrament complèt de l’opèra editat fins ara.