Dempuèi lâincursion occitana del compositor avinhonenc Jean-Joseph Mouret, la lenga dâòc aviĂĄ pas mai beneficiat dâuna exposicion tant granda al près de la cort e de lâAcadèmia Reiala. Lâopèra de Mondonville en granda part redigit en occitan ne rencontrèt pasmens un succès grand tre sa creacion.
La causida de l'occitan lengadocian
Per lâescritura de Daphnis et Alcimadure, Mondonville emplega un occitan lengadocian sens biaisses de dire idiomatics tròp singulars. Un parlar simple, comprensible per la majoritat dels locutors de lenga dâòc e sustot pel public de la Cort del Rei.
Pren suènh tanben de plaçar dins lo libret una notĂcia que pòrta sus la prononciacion e dona qualques elements de lexicologia.
Extraits del libret legit per Muriel Batbie-Castell
Acte I, scène 1 - Daphnis
DAFNIS
Elàs ! Pauret, quÊ farèi jo ?
Tant m'a blaçat lo Dieu d' Amor.
Despuèi que l'uèlh d'Alcimadura
A dedins mon còr amorós
Alucat mila fogairons,
Sofri la pena la pus dura
Elàs ! Pauret, quÊ farèi jo ?
Tant m'a blaçat lo Dieu d' Amor.
Per finir ma tristessa
Dieu nenet, ven dedins aqueste lòc
De ton esprit prèsta-me tot lo fòc
Mès ieu vesi venir lo Solelh de mos uèlhs ;
Qu'es bèla ! Qu'èi rason de portar sa cadena.
Per saber çò qu'aicà l'amena,
Anem-no'n l'espiar dejotz aquels ramèls.
Acte I, scène 1 - Alcimadure
ALCIMADURA
Gasolhatz, auselelets, a l'ombra del fulhatge
Quand vos fiulatz, mon còr es encantat.
Entendi ben, que dins vòstre lengatge,
Vos celebratz la libertat.
Ela es lo plaser de ma vida,
Car ieu la canti coma vos ;
Tanben sans cessa ela me crida,
Qu'ela sola pĂ t rendre urĂłs.
Gasolhatz, auselets, a l'ombra del fulhatgeâŚ
Acte I, scène 5
DAFNIS
Venètz mos jantis companhons ;
L'Amor aicĂ fa sa demora,
Dançatz, sautatz, tremossatz-vos.
Coma la lum de la natura
Fòrça d'esclòre mila flors,
Tanben los uèlhs d' Alcimadura
Fòrçan los còrs d'èstre amorós.
***********
Qui vei la bèla Alcimadura
Vei l'astre lo pus bèl ;
Per charmar tota la natura
Non li cal qu'un còp d'uèlh .
Per aquela Venus novèla,
Ăm vei los amors enfantets
Voltijar Sans cessa après ela,
Coma una tropa d'auselets.
Vesètz l'ormèl per las floretas
Bolegar sos joines ramèls
Escotatz dals pichòts ausèls
Las amorosas cançonetas.
Per tot charmar lo Dieu nenet
Tira sans cessa de l'arquet.
N'oblida res dins la natura
Ormis lo còr d' Alcimadura.
Acte 2, scène 3
JANET
Res n'es tan bèl, ni tan grand qu'una armada,
Quand per LoĂŻs es comandada.
D'abà rd, òm entend los tambors,
Que fan bruit a vos rendre sords.
En s'aprochant, pif, paf, òm se chamalha,
Ăm i va d'estĂ c e de talha ;
Anem, coratge, companhons,
A dreit, a gauche, devant vos.
Lo sabre en man, l'òm va dins la bagarra,
Tot al travèrs del tintamarra ;
Ăm entend ronflar lo canon,
Pom, pom, coma la bassa continua.
L'enemic espaurit d'una tala valor,
Non cèrca qu'a fugir ; atrapa, tua, tua.
Ăm crida après que tot es fèit,
Viva lo Rei, viva lo Rei.
Acte 2, scène 4
JANET E LO COR
Lo mechant lop per son ravatge
Tròp longtemps nos a fait tramblar.
DafnĂs a prevengut sa ratge,
Solet n'a saput triomfar.
Frapem dal pè, batem la man,
Es el l'Erculet del vilatge
Frapem dal pè, batem la man.
Qui porriĂĄ non lo pas aimar ?
Per faire un riche mariatge,
DafnĂs n'aurĂ qu'a desirar;
Se jamai se met en menatge,
Urosa aquela que l'aurĂ .
Frapem dal pè, batem la man,
Es el l'Erculet del vilatge ;
Frapem dal pè, batem la man,
Qui porriĂĄ non lo pas aimar ?
Acte 3, scène 1
ALCIMADURA
Laissa-me mon indiferença,
Cruèl Amor, laissa-m'estar.
Quand te vòli far resistença,
PerquĂŠ contra jo t'irritar ?
Un còr que te vòl escotar,
N'esprova que pena e sofrença .
Laissa-me mon indiferença,
Cruèl Amor, laissa-m'estar.
Lâopèra adaptat dins d'autras variantas
La pèça coneis un succès tal que serĂ adaptada dins mantuna varianta de la lenga occitana. Per exemple en 1755, un poèta local escriu la pèça dins lo parlar montpelhierenc per divèrsas representacions donadas a lâAcadèmia reiala de Montpelhièr.
Coma sos interprètes daissan de cantar, Mondonville tòrna crear lâopèra en 1768 dins una ver- sion tradusida en francĂŠs. Lâopèra se difusa alara plan mai largament mas aquesta version coneis mens de succès segon las criticas de lâepòca.